A la vida com al teatre...de CARLES ARMENGOL

A la vida, com al teatre, hi ha moments en que toca esperar la teva rèplica, saber escoltar i donar suport. A la vida, com al teatre, hi ha vegades en que el focus deixa d’il·luminar-te i et toca esperar en penombra. I allà, al fons, hi ha moltes coses que et passen pel cap... i per l’estómac, que és el que digereix els nostres pensaments, els nostres neguits, els nostres nervis...A la vida, com al teatre, hi ha “foscos”, “aparts”, petits monòlegs, diàlegs picats, diàlegs sords, silencis, pauses... “mutis”. A la vida, com al teatre, hi ha comèdia i drama, paraules i buits, moments tensos i catarsis col·lectives... Hi ha públic, i fins i tot apuntador, algú que et marca el text i també les entrades, les sortides, les desaparicions... Pot haver-hi fins i tot qui cobri o vengui entrades per mostrar la teva vida als demés (només cal mirar la tele), o algú que produeixi els teus millors espectacles, les teves millors actuacions...A la vida, com al teatre, cal esperar sempre la següent representació. Tens una oportunitat perquè tot sigui millor, perquè tot estigui més ben preparat. Carles Armengol